Prostatitis

Urgència baixa
Comuna-

S'anomena prostatitis a la inflamació de la pròstata, tant si és d'origen infecciós com no infecciós.

Pot ser aguda (si dura menys de tres mesos) i crònica (si persisteix més de tres mesos). Generalment la causa de la inflamació és una infecció d'origen bacterià. 

El quadre es basa en l'existència de cremor o dolor en orinar, sang en l'orina, febre amb calfreds, sufocacions, necessitat d'orinar amb una freqüència superior a la normal, raig d'orina dèbil i dificultat per començar a orinar. Pot anar acompanyat de dolor pelvià a nivell suprapúbic, perineal, lumbosacre, escrotal, penià i/o cara interna de les cuixes. 

El diagnòstic es realitza mitjançant la història clínica, exploració física, que pot incloure la palpació de la pròstata a través d'un tacte rectal, anàlisi de laboratori de sang i orina amb els seus respectius cultius. 

El tractament és antibiòtic, el qual s'ha de mantenir durant molt de temps: de 4 a 6 setmanes per a la prostatitis aguda i fins a 12 setmanes per a la prostatitis crònica. Per accelerar la desaparició dels símptomes es poden prendre com a mesures no farmacològiques banys calents, beure molt de líquid, laxants i evitar substàncies irritants.

Referències bibliogràfiques
  1. Alain Meyrier, Thomas Fekete. Acute bacterial prostatitis. UpToDate. Dec 03, 2015
  2. Gill BC, Shoskes DA. Bacterial prostatitis. Curr Opin Infect Dis 2016; 29:86.
  3. Kim JW, Oh MM, Bae JH, et al. Clinical and microbiological characteristics of spontaneous acute prostatitis and transrectal prostate biopsy-related acute prostatitis: Is transrectal prostate biopsy-related acute prostatitis a distinct acute prostatitis category? J Infect Chemother 2015; 21:434.
  4. Kalplana Gupta, Barbara W. Trautner. Infecciones de vías urinarias, pielonefritis y prostatitis. Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 2. 19º Edición. 861:868
  5. Antonio M. López García-Moreno, Antonio Samprieto Crespo, Maria Antonia sepúlveda Berrocal, Fernanda Cuadra García-Tenorio. Infecciones del tracto urinario. Manual de protocolos y actuación en urgencias. Hospital Virgen de la Salud, Complejo Hospitalario de Toledo. Tercera edición. 2010. 717:721
  6. J. Mensa Pueyo. Infecciones de las vías urinarias. Farreras Rozman. Medicina Interna. Volumen 1. 12º edición. 909:913.
Autor
Dr. Oscar Garcia-Esquirol
Copyright
© TeckelMedical 2026

Símptomes

    Necessitat constant d’orinar que resulta molesta


    Orinar diferent de l'habitual


    Orina moltes vegades poca quantitat


    Dolor en orinar


    Coïssor / cremor en orinar

Símptomes a considerar

Febre que no cedeix amb antitèrmics (paracetamol, ibuprofèn)
Dolor lumbar
Vòmits
Orinar menys que una ampolla de refresc de 500 ml en 24 h.

Autocura

Mantenir una hidratació de 2 litres al dia.
Consumir analgèsics o antiinflamatoris de venda lliure.
Evitar el contacto de microorganismes de la regió anal amb la uretra (orifici per on surt l'orina).
Consultar al seu metge de capçalera la indicació d'antibiòtics.