És una sensació irreal de gir del nostre propi cos o dels objectes que ens envolten, en el context d'un trastorn psicològic i / o psiquiàtric.
Generalment comença després d'una crisi d'estrès, una desgràcia personal o professional.
Els símptomes més freqüents inclouen una sensació d'inseguretat, de desmai, embotiment, atordiment, sensació d'estar en un vaixell o que alguna cosa gira dins del cap. Rarament presenta vertigen real. Habitualment s'acompanya de símptomes somàtics: tensió cervical, malestar abdominal, palpitacions, augment en la freqüència i desig d'orinar, sensació de debilitat generalitzada i fatiga.
Es diagnostica mitjançant una història clínica detallada i exploració física completa.
El tractament mèdic es basa en l'ús de determinats antidepressius, neurolèptics de baixa potència i / o ansiolítics de vida mitjana curta. La psicoteràpia (psicoeducació amb teràpia cognitiva conductual), també és necessàries per corregir o eradicar aquesta patologia.
- Joseph M Furman. Pathophysiology, etiology, and differential diagnosis of vertigo. UpToDate. Jun 03, 2015.
- Joseph M Furman, Jason JS Barton. Evaluation of the patient with vertigo. UpToDate. Jun 10, 2015.
- Joseph M Furman, Jason JS Barton. Treatment of vertigo. UpToDate. May 26, 2015.
- Mark F. Walker, Robert B. Daroff. Mareo y vértigo.Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 1. 19º Edición. 148:151.
- Javier Chacón Martínez , Jorge Alberto Jiménez Antolín, José Antonio Garrido Robres. Mareos y vértigos en urgencias. Manual de protocolos y actuación en urgencias. Hospital Virgen de la Salud, Complejo Hospitalario de Toledo. Tercera edición. 2010. 545:552.
