Són lesions cutànies causades per la proliferació anòmala localitzada de queratinòcits epidèrmics atípics que es desenvolupen espontàniament com a conseqüència de l'exposició prolongada a la radiació de la llum ultraviolada. És una manifestació clínica típica del fotoenvelliment, més freqüent a partir dels 50 anys i en persones amb pell blanca.
La causa és una exposició contínua als raigs UV de la llum solar. Existeixen factors que augmenten el risc de que apareguin aquestes lesions, com els apcients sotmesos a trasplantaments d'òrgans, síndromes genètics caracteritzats per alteracions als mecanismes de reparació de l'ADN, i certs tòxics o fàrmacs com la hidroxiurea o l'arsènic.
Es manifesta amb taques planes o lleugerament elevades (màcules o pàpules), que típicament raspen al tacte. Solen tenir un to vermellós i estan cobertes per escames o crostes descamatives. En general són menors d'1 cm, tot i que poden confluir formant plaques eritematodescamatives de més mida.
Acostumen a aparèixer en superfícies cutànies amb història d'exposició solar continuada, com la cara, el cuir cabellut alopècic, el dors de les mans, la zona de l'escot i les cames de les dones. També en els llavis, denominant-se quilitis actínica.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració de les lesions de la pell. En alguns casos requereix confirmació amb biòpsia, per diferenciar-la d'altres lesions que han pogut malignitzar.
Sovint el tractament inclou crioteràpia i/o cremes o gels amb fluorouracil (5-FU), imiquimod, diclofenac o mebutat d'ingenol. Aquests tractaments busquen destruir l'àrea afectada de la capa més superficial de la pell, l'epidermis. A vegades també se fan servir altres tractaments localitzats (teràpia fotodinàmica, cirurgia làser, exfoliació química) o extirpació quirúrgica.
És considerada una forma precoç de càncer de pell de tipus no melanoma; aproximadament el 10% dels casos poden convertir-se en una forma maligna de càncer de pell. Per a prevenir-ho, és molt important la protecció solar física (barret, para-sols, etc.) o amb cremes protectores.
- García, V. Patos. Queratosis actínicas: un modelo de campo de cancerización. Piel (Barc)., 30 (2015), pp. 352-357.
- R. Ballester Sánchez, R. Botella Estrada. Factores etiológicos y epidemiológicos de las queratosis actínicas. Monogr Dermatol., 27 (2014).
- R.N. Werner, A. Sammain, R. Erdmann, V. Hartmann, E. Stockfleth, A. Nast. The natural history of actinic keratosis: A systematic review. Br J Dermatol., 169 (2013), pp. 502-518.
- M.T. Fernández-Figueras, C. Carrato, X. Sáenz, L. Puig, E. Musulen, C. Ferrándiz, et al. Actinic keratosis with atypical basal cells (AK I) is the most common lesion associated with invasive squamous cell carcinoma of the skin.
- J Eur Acad Dermatol Venereol., 29 (2015), pp. 991-997.
- H. Vázquez Veiga. Evolución de las queratosis actínicas: de la piel normal al carcinoma y sus posibles metástasis. Monogr Dermatol., 27 (2014), pp. 21-25.
- E. Stockfleth. The paradigm shift in treating actinic keratosis: A comprehensive strategy. J Drugs Dermatol., 11 (2012), pp. 1462-1467.
