Quist d'ovari

Els quists d'ovari són acumulacions de líquid i/o teixit dins de l'ovari. La presència de quists ovàrics és molt freqüent, habitualment en dones en edat fèrtil tot i que també es poden observar després de la menopausa.

Hi ha diferents classificacions, tot i que és freqüent separar-los en dos grups segons la seva causa: quists de causa funcional i quists de causa orgànica.

Els més habituals són els quists funcionals, que es formen per alteracions en el procés d'ovulació. Són absolutament benignes, molt freqüents i desapareixen sols. Podem distingir:

• Quist fol·licular: Una de les funcions de l'ovari és generar un petit quist anomenat fol·licle, que conté l'òvul. En el moment de l'ovulació aquest fol·licle es trenca per expulsar l'òvul. Si l'òvul no s'allibera, el fol·licle continua creixent i forma un quist fol·licular. Aquest quist es reabsorbirà espontàniament en els cicles següents.
• Quist luti: La ruptura del fol·licle en el moment de l'ovulació pot originar un petit sagnat dins del fol·licle. Habitualment aquest petit hematoma es reabsorbirà en les setmanes següents.

L'altre tipus són els quists orgànics, que s'originen per un creixement anormal d'algun teixit de l'ovari; habitualment no desapareixen sols. Segons el seu contingut es classifiquen:

• Cistadenoma serós: conté un líquid clar.
• Cistoadenoma mucinós: conté un líquid dens, mucós.
• Teratoma o quist dermoide: conté greix, pèl, dents, ossos, etc.
• Endometrioma: conté un líquid dens fosc, semblant a la xocolata pel que reben el nom de "quists de xocolata".
• Quists de baix potencial de malignitat o càncer d'ovari: el seu contingut és heterogeni, sòlid i líquid.

El diagnòstic dels quists d'ovari es realitza mitjançant ecografia ginecològica, tot i que a vegades pot ser necessari realitzar una ressonància magnètica o una tomografia computada per diferenciar el tipus de quist. L'anàlisi de sang per estudiar marcadors específics també pot ajudar al diagnòstic.

Per regla general no és necessari fer un tractament específic, ja que la majoria produeixen símptomes lleus i desapareixen per si sols al cap de sis o set setmanes. Pot ser necessària la cirurgia si persisteixen o si els quists es complica provocant una hemorràgia o una torsió de l'ovari. En aquest cas es pot eliminar el quist o tot l'ovari.

Les píndoles anticonceptives poden ajudar a prevenir la formació de quists funcionals perquè impedeixen el creixement dels fol·licles.