És la incapacitat d'orinar voluntàriament, tot i tenir la bufeta urinària plena i ganes d'orinar. És la consulta urològica més freqüent dels serveis d'urgències.
Se sol deure a un bloqueig de la uretra o del coll de la bufeta que impedeix la sortida de l'orina. Les causes obstructives més freqüents en homes són la hipertròfia benigna de pròstata, el càncer prostàtic i l'estenosi de meat uretral secundària a cirurgia. En dones les causes més freqüents són el prolapse uterí, el prolapse vesical i les masses pelvianes com miomes o càncer ginecològic. Encara que amb una incidència molt menor també es pot deure a una infecció o una inflamació de la zona urològica; les causes més freqüents són la prostatitis i la vulvovaginitis. Finalment, hi pot haver retenció urinària quan els músculs de la bufeta no tenen força per contraure's; es coneix com a bufeta hipoactiva. En aquest cas, l'origen és una alteració neurològica com ara la deguda a la malaltia de Parkinson, Alzheimer, esclerosi múltiple, etc.
Es manifesta com una incapacitat sobtada d'orinar i dolor a la zona baixa de l'abdomen. De vegades es pot acompanyar d'inflor de la part baixa de l'abdomen que es correspon amb la bufeta urinària plena d'orina.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració física. Es pot sol·licitar una anàlisi d'orina per descartar causes infeccioses i estudiar-ne la funció renal, i proves d'imatge per demostrar la plenitud vesical i si hi ha un estrenyiment del tram final del tracte urinari. L'uròleg pot fer proves urodinàmiques, que analitzen el funcionament de la bufeta, els esfínters i la uretra, així com una cistoscòpia que permet mirar dins la uretra i la bufeta.
El tractament d'urgència és drenar la bufeta mitjançant un catèter o sonda vesical. Després se n'haurà de tractar la causa; si és degut a hipertròfia prostàtica amb medicació; si és deguda a cicatrius després d'una cirurgia de la uretra amb procediments que les alliberin; si és degut a un prolapse o una tumoració, mitjançant cirurgia. En els casos provocats per una debilitat de la paret de la bufeta, pot ser molt útil fer exercicis per enfortir la musculatura pelviana així com un entrenament de la bufeta, amb miccions programades per evitar que s'ompli.
Si sospiteu retenció aguda d'orina consulteu al metge immediatament per evitar complicacions severes.
- Marshall JR, Haber J, Josephson EB. An evidence-based approach to emergency department management of acute urinary retention. Emerg Med Pract 2014; 16:1.
- Manjunath AS, Hofer MD. Urologic Emergencies. Med Clin North Am 2018; 102:373.
- Powell PH, Smith PJ, Feneley RC. The identification of patients at risk from acute retention. Br J Urol 1980; 52:520.
- Jacobsen SJ, Jacobson DJ, Girman CJ, et al. Natural history of prostatism: risk factors for acute urinary retention. J Urol 1997; 158:481.
- Pickard R, Emberton M, Neal DE. The management of men with acute urinary retention. National Prostatectomy Audit Steering Group. Br J Urol 1998; 81:712.
