La malaltia o síndrome de Behçet és una malaltia reumàtica crònica que provoca una inflamació dels vasos sanguinis (vasculitis) de causa desconeguda.
Els símptomes més freqüents són: aftes a la boca, aftes en els genitals, úlceres a la pell, inflamació d'algunes parts de l'ull i/o inflamació de les articulacions. Símptomes menys comuns són: trombosi, encefalitis, inflamació del sistema digestiu (colitis, gastritis) i ceguesa.
El diagnòstic és clínic, no hi ha cap prova específica per diagnosticar la malaltia.
El tractament es fa d'acord amb els símptomes individuals i al moment de la seva aparició. Els medicaments estan dirigits a reduir la inflamació o bé a intentar regular el sistema immunològic (corticoides, antiinflamatoris no esteroidals, immunosupressors, etc).
- Yazici H, Fresko I, Yurdakul S. Behçet's syndrome: disease manifestations, management, and advances in treatment. Nat Clin Pract Rheumatol 2007; 3:148.
- Calamia KT, Wilson FC, Icen M, et al. Epidemiology and clinical characteristics of Behçet's disease in the US: a population-based study. Arthritis Rheum 2009; 61:600.
- Mok CC, Cheung TC, Ho CT, et al. Behçet's disease in southern Chinese patients. J Rheumatol 2002; 29:1689.
- Sakane T, Takeno M, Suzuki N, Inaba G. Behçet's disease. N Engl J Med 1999; 341:1284.
- Haralampos M. Moutsopoulos. Síndrome de Behçet. Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 2. 19ª Edición. 2194.
