Síndrome d'hiperestimulació ovàrica

La síndrome d'hiperestimulació ovàrica consisteix en el creixement exagerat dels ovaris secundaris per una aportació excessiva d'hormones i està relacionada amb els

fàrmacs que es fan servir amb les tècniques de reproducció assistida.

Les hormones que s'administren per estimular la formació d'òvuls fan que els ovaris augmentin la seva mida, produeixin olor i acumulació de líquid a la panxa.

Entre els factors de risc per patir una hiperestimulació ovàrica hi ha:

Els símptomes acostumen a ser lleus, però poden agreujar-se amb el pas del temps, sobretot si s'ha aconseguit la gestació. Habitualment, es manifesta amb dolor i inflor

abdominal, nàusees i/o vòmits. En les seves formes més greus, el dolor pot ser intens, la inflor abdominal més important i poden aparèixer dificultat per respirar i

problemes en la coagulació de la sang.

Per al diagnòstic, serà necessari fer una exploració ginecològica, una anàlisi de sang i una ecografia transvaginal.

La síndrome d'hiperestimulació ovàrica acostuma a resoldre's espontàniament en 1-2 setmanes. En les formes moderades i greus pot ser necessària la presa de medicaments o l'ingrés hospitalari. Excepcionalment, pot ser necessària la cirurgia si s'associen complicacions als ovaris (torsió, trencament de quist, sagnat, etc.).