És una alteració inflamatòria crònica de la pell que cursa amb enrogiment i descamació.
La causa exacta no es coneix, però se sospita que el seu origen és multifactorial: factors hereditaris, factors hormonals, debilitat del sistema immunitari, d'alteracions del sistema nerviós, hàbits nutricionals i al·lèrgia al fong Malassezia furfur.
Es presenta amb zones de pell enrogida amb crostes o escates blanques i / o groguenques que es desprenen. Afecta predominantment a àrees de pell greixosa com el cuir cabellut, la cara o la zona interna de l'oïda.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració física.
No existeix un tractament definitiu, considerant-se una malaltia crònica que apareix en brots. L'aplicació de cremes i xampús destinats per a aquest propòsit poden millorar els símptomes. En casos més severs es poden emprar locions o xampús amb corticoides i / o immunomoduladors per tractar la inflamació. La llum ultraviolada ajuda a millorar les lesions, desapareixent gairebé totalment en èpoques de major exposició al sol.
- Denis Sasseville. Seborrheic dermatitis in adolescents and adults. UpToDate. Dec 30, 2015.
- Sandström Falk MH, Tengvall Linder M, Johansson C, et al. The prevalence of Malassezia yeasts in patients with atopic dermatitis, seborrhoeic dermatitis and healthy controls. Acta Derm Venereol 2005; 85:17.
- Faergemann J, Bergbrant IM, Dohsé M, et al. Seborrhoeic dermatitis and Pityrosporum (Malassezia) folliculitis: characterization of inflammatory cells and mediators in the skin by immunohistochemistry. Br J Dermatol 2001; 144:549.
- Gupta AK, Kohli Y, Summerbell RC, Faergemann J. Quantitative culture of Malassezia species from different body sites of individuals with or without dermatoses. Med Mycol 2001; 39:243.
- N aldi L, Rebora A. Clinical practice. Seborrheic dermatitis. N Engl J Med 2009; 360:387.
- McCall CO, LaweyTJ. Dermopatías frecuentes. Harrison. Manual de Medicina. 16º edición. 267-273.
