Sospita de pèrdua del benestar fetal

Es denomina pèrdua del benestar fetal quan es detecten alteracions que comprometen l'oxigenació del fetus. És una situació en la qual pot ser necessari interrompre l'embaràs per preservar la salut de la mare i del fetus.

Les causes més freqüents són la insuficiència placentària i l'hemorràgia fetomaternal. El risc és major en embarassades majors de quaranta anys, hipertenses, amb sobrepès, diabetis i/o tabaquisme.

Normalment, es presenta amb escassos signes, sent el més rellevant la percepció materna de la disminució dels moviments fetals. A mesura que avança l'embaràs apareixen progressivament els moviments fetals; l'adequada adquisició i manteniment d'aquests indica un correcte desenvolupament neuromuscular, així com de benestar fetal.

Es diagnostica mitjançant l'interrogatori clínic on és important establir el moment en què la mare ha detectat la disminució de moviments. Es realitzarà una ecografia per valorar moviments fetals, freqüència cardíaca, volum de líquid amniòtic i vascularització fetal i placentària. Generalment, s'acompanya d'un registre cardiotocogràfic per valorar contraccions uterines i com afecten el batec fetal.

Els resultats d'aquestes proves són fonamentals per deixar que evolucioni de manera espontània o induir el part.