És una arítmia cardíaca greu en la que el cor batega més ràpid del normal (més de 100 pulsacions). S'anomena taquicàrdia ventricular perquè el batec s'inicia a les càmeres inferiors del cor, denominades ventricles.
La causa més freqüent és la manca d'oxigen a les cèl·lules miocàrdiques, secundària a infarts de miocardi i angines de pit.
Es manifesta amb dolor toràcic, palpitacions, sensació de falta d'aire i episodis de desmai. Pot ser causa de mort sobtada.
S'estableix el diagnòstic mitjançant història clínica i electrocardiograma realitzat en el moment de l'episodi. Serà necessari realitzar altres proves per esbrinar la causa de l'arítmia (ecocardiografia, estudi electrofisiològic, coronariografia, ressonància magnètica cardíaca).
En casos lleus s'utilitzaran antiarítmics endovenosos. En casos greus el tractament consistirà en revertir la arítmia elèctricament (cardioversió elèctrica).
Un cop recuperat de la situació aguda, cal determinar la causa de l'arítmia i tractar-la.
- Peter J Zimetbaum. Nonsustained ventricular tachycardia: Clinical manifestations, evaluation, and management. UpToDate, Junio 2016
- Philip J Podrid. Sustained monomorphic ventricular tachycardia: Diagnosis and evaluation. UpToDate, Agosto 2014
- European Heart Rhythm Association, Heart Rhythm Society, Zipes DP, et al. ACC/AHA/ESC 2006 guidelines for management of patients with ventricular arrhythmias and the prevention of sudden cardiac death: a report of the American College of Cardiology/American Heart Association Task Force and the European Society of Cardiology Committee for Practice Guidelines (Writing Committee to Develop Guidelines for Management of Patients With Ventricular Arrhythmias and the Prevention of Sudden Cardiac Death). J Am Coll Cardiol 2006; 48:e247.
- David D. Spragg. Principios de electrofisiología. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 273e
- L. Mont Girbau. Arritmias cardíacas. Farreras Rozman. Medicina Interna, ed 18. Capítulo 54
