La tenditinitis del canell és la irritació i inflor dels tendons de la mateixa, que és l'estructura fibrosa que uneix i ajuda al moviment del múscul amb l'os.
En general són el resultat d'una sobrecàrrega del tendó durant el treball o l'esport, bé per excés d'esforç o bé per males posicions. La pèrdua d'elasticitat del tendó secundària a l'edat afavoreix la seva aparició.
Es manifesta amb dolor intens a la zona i incapacitat de moviment de l'articulació.
El diagnòstic de sospita es realitzarà mitjançant l'interrogatori clínic i l'exploració física. En molts casos cal confirmar la sospita amb proves d'imatge: radiografies i ecografia.
El tractament principal és el repòs. Com són lesions per excés d'esforç, l'afectat haurà de realitzar repòs de la zona durant uns dies (mínim 7) amb l'ajuda de calor o fred a la zona afectada. Els antiinflamatoris ajudaran a reduir tant el dolor com la inflamació. Seran necessaris exercicis d'estirament muscular en els dies posteriors, per a una resolució satisfactòria del problema.
- Karim Khan, Alex Scott. Overview of overuse (chronic) tendinopathy. UpToDate. May 11, 2015.
- Millar NL, Hueber AJ, Reilly JH, et al. Inflammation is present in early human tendinopathy. Am J Sports Med 2010; 38:2085.
- Maffulli N, Wong J, Almekinders LC. Types and epidemiology of tendinopathy. Clin Sports Med 2003; 22:675.
- Langford C A. Trastornos periarticulares de las extremidades. Harrison, Principios de Medicina Interna. 19ª Edición. Tomo 2, 2221 y 2248
- Gijón J. Balsa A. Reumatismos extraarticulres. Farreras Rozman. Medicina Interna. Volumen I. Duodécima edición. 1070:1071.
