És un estat persistent de preocupació o nerviosisme excessiu, difícil de controlar, que interfereix en el desenvolupament normal de les activitats quotidianes. És un dels motius més habituals de consulta per trastorns mentals en l’atenció primària, especialment entre les dones.
Tot i que se’n desconeix la causa exacta, hi intervenen factors genètics i ambientals.
El símptoma principal és la preocupació constant, sovint acompanyada de cansament, irritabilitat i trastorns del son (dificultat per adormir-se o son poc reparador).
El diagnòstic es basa en l’entrevista clínica, que ha de confirmar la presència dels símptomes durant com a mínim 6 mesos.
Els ansiolítics són el tractament de primera línia en la fase aguda. La psicoteràpia i l’adopció d’hàbits de vida saludables poden accelerar la resolució dels símptomes i ajudar a reduir l'aparició de nous episodis en el futur.
- Brevario DSM-III-R. Criterios diagnósticos. Trastorno por ansiedad excesiva (“Overanxious disorder”). Masson 58:59.
- Kessler RC, Berglund P, Demler O, et al. Lifetime prevalence and age-of-onset distributions of DSM-IV disorders in the National Comorbidity Survey Replication. Arch Gen Psychiatry 2005; 62:593.
- David Baldwin, DM. Generalized anxiety disorder in adults: Epidemiology, pathogenesis, clinical manifestations, course, assessment, and diagnosis. UpToDate. Apr 12, 2016.
- Lenze EJ. Anxiety disorders in the elderly. In: Textbook of Anxiety Disorders, 2nd ed, Stein DJ, Hollander E, Rothbaum BO. (Eds), American Psychiatric Publishing, Inc, Washington, DC 2010. p.651.
