Trastorn del neurodesenvolupament que es caracteritza per presentar dificultats en l'ús social de la comunicació verbal i no verbal.
Les causes d'aquest trastorn són desconegudes.
Els símptomes inclouen dificultat per comprendre les normes socials, comunicar-se amb els altres, comprendre el llenguatge oral i els senyals socials, com per exemple els gestos o el contacte visual. Poden tenir problemes a l'hora d'iniciar i mantenir converses i comprendre els sentiments i emocions dels altres. Aquests símptomes han d'estar presents des de la infància i afectar significativament el funcionament diari de la persona.
El diagnòstic es realitza amb la història clínica completa, un examen neurològic i proves de llenguatge i habilitats socials.
El tractament es basa en un enfocament multidisciplinari que pot incloure teràpia del llenguatge i la comunicació, psicoteràpia i suport educatiu. L'objectiu del tractament és maximitzar la capacitat de la persona per adquirir les habilitats socials necessàries per desenvolupar-se en l'àmbit social i millorar la capacitat del llenguatge no verbal (gestos, to de veu).
- Definitions of communication disorders and variations. Ad Hoc Committee on Service Delivery in the Schools. American Speech-Language-Hearing Association. ASHA Suppl 1993; 35:40.
- Topal, Z., Demir Samurcu, N., Taskiran, S., Tufan, A. E., & Semerci, B. (2018). Social communication disorder: a narrative review on current insights. Neuropsychiatric Disease and Treatment, 14, 2039–2046.
- Swineford, L. B., Thurm, A., Baird, G., Wetherby, A. M., & Swedo, S. (2014). Social (pragmatic) communication disorder: a research review of this new DSM-5 diagnostic category. Journal of Neurodevelopmental Disorders, 6(1), 41.
- Norbury, C. F. (2014). Practitioner review: Social (pragmatic) communication disorder conceptualization, evidence and clinical implications. Journal of Child Psychology and Psychiatry, and Allied Disciplines, 55(3), 204–216
