El trastorn cerebral que afecta el neurodesenvolupament i que afecta la capacitat d'atenció, organització i planificació, presa de decisions i inhibició es diagnostica habitualment entre els 5 i els 11 anys i afecta fins a un 15% dels nens.
Hi ha tres tipus de Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH):
Predomina el dèficit d'atenció
Predomina la hiperactivitat - impulsivitat
Combinació de les dues
La variant de dèficit d'atenció es caracteritza per presentar dificultats per prestar atenció als detalls, seguir instruccions o finalitzar tasques, organitzar, planificar o mantenir l'ordre i perdre objectes necessaris.
La variant d'hiperactivitat-impulsivitat es caracteritza perquè la persona es mou en excés, té dificultats per romandre asseguda, ha d'estar sempre ocupada, parla en excés, respon abans de temps, fa actes impulsius i sense reflexió (cruïlla el carrer sense mirar) i no valoren o subestimen les conseqüències.
No es coneix la causa exacta, encara que sol presentar-se en persones de la mateixa família pel que se li suposa un component genètic. Hi ha evidència d'una disfunció dels sistemes de la dopamina i de la noradrenalina.
Solen tenir escassa tolerància a la frustració i presentar irritabilitat. Poden tenir problemes de son, resistint-se a anar al llit o en despertar-se no sortir del llit. En l'exploració física poden mostrar poca traça i moviments poc coordinats.
El diagnòstic es realitza amb una entrevista estructurada i una recopilació de la història de la persona per avaluar aspectes del desenvolupament, de l'educació i aspectes psicològics. En aquesta entrevista se sol preguntar per factors relacionats en l'època perinatal. També es fa una avaluació neuropsicològica per avaluar les funcions executives alterades.
El tractament es basa en teràpia psicològica perquè la persona aprengui a compensar la seva simptomatologia, ensenyant a fixar objectius i establir metes realistes i millorar la gestió emocional. Aquest tractament es pot complementar amb tractament farmacològic, típicament amb medicació estimulant (metilfenidat, dextroamfetamina) encara que existeix medicació no estimulant també útil (atomoxetina o antidepressius que inhibeixen la recaptació de noradrenalina).
- Fayyad J, De Graaf R, Kessler R, et al. Cross-national prevalence and correlates of adult attention-deficit hyperactivity disorder. Br J Psychiatry 2007; 190:402.
- Cherkasova MV, French LR, Syer CA, et al. Efficacy of Cognitive Behavioral Therapy With and Without Medication for Adults With ADHD: A Randomized Clinical Trial. J Atten Disord 2020; 24:889.
- Solanto MV, Marks DJ, Wasserstein J, et al. Efficacy of meta-cognitive therapy for adult ADHD. Am J Psychiatry 2010; 167:958.
- Faraone SV, Biederman J, Mick E. The age-dependent decline of attention deficit hyperactivity disorder: a meta-analysis of follow-up studies. Psychol Med 2006; 36:159.
- Barkley RA, Fischer M, Smallish L, Fletcher K. The persistence of attention-deficit/hyperactivity disorder into young adulthood as a function of reporting source and definition of disorder. J Abnorm Psychol 2002; 111:279.
