La personalitat antisocial, també coneguda com a psicopatia o sociopatia, és un trastorn en el qual la persona no distingeix entre el bé i el mal i ignora els drets i sentiments dels altres. La seva prevalença és del 3% en la població general; és més comú en homes que en dones i sol aparèixer en l'adolescència o en l'edat adulta primerenca.
Les causes són multifactorials, incloent-hi factors genètics, ambientals i psicològics.
Els símptomes més habituals inclouen l'incompliment de les normes socials i legals, manca d'empatia, irresponsabilitat, impulsivitat, manipulació i engany. Són persones que tenen problemes per mantenir relacions interpersonals saludables i poden tenir tendència a la violència.
El diagnòstic es realitza a través d'una història clínica completa realitzada per un psiquiatre o psicòleg, que confirma que compleix els criteris de la classificació del DSM V. A més, es poden fer proves de laboratori i exàmens físics per descartar altres afeccions mèdiques que puguin estar contribuint als símptomes.
El tractament inclou psicoteràpia i medicaments per tractar els símptomes de l'ansietat i la depressió associada.
- Psychiatric Association - Apa, A. (Ed.). (2014). Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales DSM-5 (5a). En Madrid: Editorial Médica Panamericana.
- Robins LN. The epidemiology of antisocial personality disorder. In: Psychiatry, Michels RO, Cavenar JO (Eds), JB Lippincott, Philadelphia 1987. Vol 3.
- Hare RD. Twenty years of experience with the Cleckley psychopath. In: Unmasking the Psychopath: Antisocial personality and related syndromes, Reid WJ. Dorr D, Walker JI, Bonner JW (Eds), WW Norton, New York 1986. p.3.
- North C, Yutzy S. Goodwin & Guze’s Psychiatric Diagnosis, 6th ed, Oxford University Press, New York 2010.
- Robins LN, Price RK. Adult disorders predicted by childhood conduct problems: results from the NIMH Epidemiologic Catchment Area project. Psychiatry 1991; 54:116
