El trastorn de personalitat esquizoide és una afecció en què les persones eviten contínuament les activitats socials i interaccions amb tercers. La prevalença del trastorn de personalitat esquizoide és baixa, amb una taxa estimada del 3% a la població general.
La seva causa exacta és desconeguda però es creu que hi pot haver una combinació de factors genètics i ambientals en el desenvolupament de la malaltia.
Els símptomes del trastorn de personalitat esquizoide inclouen la manca d'interès en les relacions interpersonals, la restricció emocional, l'apatia, la fredor emocional i la indiferència envers les crítiques o l'aprovació dels altres. Els símptomes solen aparèixer a l'adolescència o al començament de l'edat adulta i poden estar associats amb altres trastorns mentals, com l'esquizofrènia.
El diagnòstic del trastorn de personalitat esquizoide es fa mitjançant l'avaluació clínica i la realització de proves psicològiques.
El tractament sol incloure la teràpia cognitivoconductual, la teràpia grupal i la teràpia de suport.
- American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5), American Psychiatric Association, 2013.
- Torgersen S. Epidemiology. In: The Oxford Handbook of Personality Disorders, Widiger TA (Ed), Oxford University Press, New York 2012. p.186.
- Torgersen S. Prevalence, sociodemographics, and functional impairment. In: American Psychiatric Association Publishing Textbook of Personality Disorders, 3rd Ed, Skodol AE, Oldham JM (Eds), American Psychiatric Association Publishing, 2021. p.143
