El trastorn de personalitat per evitació es caracteritza per un patró generalitzat d'evitació i restricció en les relacions socials a causa d'una intensa sensació de timidesa, por al rebuig i baixa autoestima. Es presenta en un 2-3% de la població general, amb més freqüència en dones que en homes.
Es desconeix la causa, però es creu que factors genètics i ambientals poden contribuir al seu desenvolupament.
Els símptomes inclouen una forta ansietat en situacions socials, dificultat per establir relacions personals íntimes, sensació d'inferioritat, por al ridícul o humiliació, i tendència a evitar activitats que impliquin contacte amb persones desconegudes.
El diagnòstic es basa en el DSM-5 que estableix criteris específics per al diagnòstic d'aquest trastorn els quals inclouen el patró generalitzat d'evitació social, el malestar significatiu associat i la presència de símptomes que interfereixen amb el funcionament social i laboral.
El tractament és la psicoteràpia i en alguns casos medicació com antidepressius o ansiolítics per tractar símptomes associats, com l'ansietat o la depressió.
- American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition, Text Revision (DSM-5-TR), Washington, DC 2022.
- Weinbrecht, A., Schulze, L., Boettcher, J. et al. Avoidant Personality Disorder: a Current Review. Curr Psychiatry Rep 18, 29 (2016).
- Ingrid Olssøn, Alv A. Dahl, Avoidant personality problems—their association with somatic and mental health, lifestyle, and social network. A community-based study, Comprehensive Psychiatry, Volume 53, Issue 6, 2012.
