Tipus de personalitat que es caracteritza per una desconfiança injustificada i una falsa creença que els altres realitzen accions o comentaris amb fins maliciosos és coneguda com a trastorn de la personalitat paranoide.
Aquest trastorn és més freqüent en homes i s'ha descrit un component genètic. Els abusos físics o emocionals durant la infància afavoreixen la seva aparició.
S'associa sovint amb altres malalties com l'ansietat, el trastorn per estrès posttraumàtic, el consum d'alcohol i/o l'esquizofrènia.
Es manifesta amb sospites infundades cap a altres persones, que volen enganyar-los, fer-los mal o estafar-los. Estan en estat d'alerta buscant significats ocults davant possibles menyspreus, insults o amenaces de les persones que els envolten. Se senten contínuament amenaçats sense raó i presenten dificultat per establir relacions per no confiar en els altres o per por que la informació que comparteixen s'utilitzi en contra seva.
El diagnòstic és clínic, mitjançant un interrogatori dirigit, realitzat per un professional de la salut mental. L'abordatge pot ser complex per la poca consciènciació de la malaltia o manca de confiança cap al professional.
El tractament és principalment psicoterapèutic tot i que es podrien afegir psicofàrmacs per tractar símptomes específics.
- Torgersen S. Prevalence, sociodemographics, and functional impairment. In: American Psychiatric Association Publishing Textbook of Personality Disorders, 3rd Ed, Skodol AE, Oldham JM (Eds), American Psychiatric Association Publishing, 2021. p.143.
- Torgersen S. Epidemiology. In: The Oxford Handbook of Personality Disorders, Widiger TA (Ed), Oxford University Press, New York 2012. p.186.
- American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5), American Psychiatric Association, 2013.
- Zimmerman M, Rothschild L, Chelminski I. The prevalence of DSM-IV personality disorders in psychiatric outpatients. Am J Psychiatry 2005; 162:1911.
