Vèrtola - Hidradenitis supurativa

Malaltia inflamatòria crònica de la pell, no contagiosa, que afecta principalment els grans plecs del cos: aixelles, engonals, glutis, zones perianals i, en el cas de les dones, els plecs submamàries.

És més freqüent a partir de l’adolescència i fins als 40 anys, sobretot en dones i en persones de raça negra.

S’inicia als fol·licles pilosos dels plecs, que s’inflamen i acaben donant lloc a nòduls, abscessos dolorosos, fístules i cicatrius. Es tracta d’una malaltia recurrent, afavorida per factors com l’obesitat i el tabaquisme.

Es manifesta amb bonys dolorosos que supuren pus cap a l’exterior. Aquesta supuració provoca una olor desagradable i, amb el temps, les fístules es transformen en cicatrius a la pell del plec. Pot arribar a ser una malaltia incapacitant a causa del dolor, la mala olor i les cicatrius, que dificulten la mobilitat de les extremitats.

El diagnòstic es basa en la història clínica i l’exploració física dels plecs. Sempre que sigui possible, cal recollir mostres del líquid supurat per analitzar-les en un laboratori.

El tractament depèn de la gravetat i pot incloure fàrmacs, sols o combinats amb cirurgia. Els medicaments més utilitzats són antibiòtics, corticoides, hormones, immunomoduladors i/o retinoides. En la majoria dels casos, també caldrà administrar analgèsics per alleujar el dolor.

La cirurgia té com a objectius principals el drenatge del pus i l’extirpació de la pell cicatricial. També pot ser necessari eliminar els bonys i exposar els túnels o fístules que es troben sota la pell.

En les fases inicials, la depilació làser pot ser beneficiosa. En estadis més avançats, també es pot utilitzar el làser per tractar les lesions secundàries pròpies de la hidradenitis supurativa (HS).