És un estat de manca d'oxigen i nutrients de les cèl·lules del cos induït per una infecció. Aquest estat de hipoperfusió freqüentment persisteix malgrat el tractament, la qual cosa provoca fracàs d'òrgans i mort cel·lular.
La causa més freqüent és una infecció bacteriana. Factors que l'afavoreixen: diabetis, malalties preexistents, portar sondes o catèters, immunodepressió, ús prolongat d'antibiòtics i cirurgies recents.
Es manifesta com una fallada de múltiples òrgans amb hipotensió arterial, febre, freqüència cardíaca augmentada, respiració accelerada, alteració de l'estat mental i alteració de la circulació.
El diagnòstic es basa en la història clínica, l'exploració física, anàlisis de laboratori, cultius de sang i proves d'imatgeria.
El tractament és urgent i s'ha de fer en un hospital. Hi inclou mesures de suport, antibiòtics i mesures específiques per a la resolució del focus de la infecció.
- Gregory A Schmidt, Jess Mandel. Evaluation and management of suspected sepsis and septic shock in adults. UpToDate. Sep 14, 2016.
- Freitag A, Constanti M, O'Flynn N, et al. Suspected sepsis: summary of NICE guidance. BMJ 2016; 354:i4030.
- Dellinger RP, Levy MM, Rhodes A, et al. Surviving sepsis campaign: international guidelines for management of severe sepsis and septic shock: 2012. Crit Care Med 2013; 41:580.
- Singer M, Deutschman CS, Seymour CW, et al. The Third International Consensus Definitions for Sepsis and Septic Shock (Sepsis-3). JAMA 2016; 315:801.
- Munrod RS. Septicemia grave y choque séptico. Harrison. Manual de Medicina. 16º edición. 49-53.
- Jose María Barbero Allende, Virginia Gracia Lorenzo. Bacteriemia y sepsis. Manual de diagnóstico y terapéutica médica Hospital Universitario 12 de octubre. 6ª edición. 2007. 389:399
